• 16/11/07

El Tribunal de Batlles va decidir dimecres passat desestimar la demanda presentada per diversos promotors immobiliaris contra el Reglament de l'impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries. En la sentència, el Tribunal considera que el Reglament s'ajusta a dret perquè no envaeix aspectes reservats a la Llei i fa especial èmfasi en la legalitat de sotmetre els promotors immobiliaris al pagament de l'impost.
"El Govern ha complert les previsions de la Llei i no ha envaït el domini del legislador", diu la resolució i, més endavant, hi afegeix: "Les disposicions atacades són tècnicament necessàries per executar la Llei i no suposen cap innovació jurídica material que correspongui en exclusiva al legislador". Amb aquestes conclusions, amb el suport de la jurisprudència del Tribunal Superior i del Tribunal Constitucional, el Tribunal de Batlles considera que el Reglament es limita a desenvolupar la Llei i a regular aspectes accessoris i complementaris.
Un dels motius de la demanda als quals la sentència dedica una anàlisi més acurada és el de l'obligació dels promotors immobiliaris de satisfer l'impost de plusvàlues. El Tribunal considera que la Llei deixa clar que l'impost grava el benefici obtingut a causa d'una variació patrimonial i que el promotor immobiliari "transmet les unitats a tercers i, per tant, ha de tributar si procedeix". A més, la resolució apel.la al principi d'igualtat i afirma que aquest principi es trencaria "si els propietaris successius haguessin de satisfer l'impost i no ho fes el propietari primitiu", en aquest cas, el promotor.
Una altra de les impugnacions dels promotors que el Tribunal de Batlles va desmuntar en la sentència és la referida a la tributació de la subhasta. Els demandants al.legaven que sotmetre els béns adquirits per subhasta al pagament de l'impost de plusvàlues suposava crear un nou impost, argument desestimat pel Tribunal, que considera que la subhasta és una modalitat de transmissió patrimonial més i que, per tant, ha de tributar com a tal.
Més enllà d'aquests dos aspectes rellevants, la sentència també rebutja anul.lar la resta d'articles impugnats, fins a nou en total. En la majoria dels casos, la conclusió del Tribunal és que allò que els demandants consideren una extralimitació del Reglament és, en realitat, l'habitual desenvolupament reglamentari de les lleis.

TRANQUIL.LITAT I SATISFACCIÓ
La resolució va ser rebuda amb satisfacció per part de l'Executiu, que ja havia desestimat tàcitament per silenci un recurs de reposició pels mateixos motius el 5 de febrer. El cap del Departament de Finances, Joan Oliver, va afirmar que el Govern sempre havia estat "tranquil" en aquest procés, ja que estaven segurs que s'ajustaven a la legalitat.